És Barcelona, protagonista de les experiències arquitectòniques, industrials i decoratives de l'anomenat Modernisme, qui determina el seu caràcter, perquè només des de l'estratègia complexa d'una gran urbs, en constant expansió, és pensable un "estil" en el qual la innovació tècnica, estilística i tipològica és fonamental. La renovació d'estils previs resulta en un gran desenvolupament de les arts decoratives, aplicades, i artesanals, profusió que troba el seu reflex en l'arquitectura i el disseny industrial.

És així com la mostra incideix en quatre àmbits, entre els quals destaca "Indústries d'art, la nova cultura del disseny" i "La recuperació de Gaudí i del modernisme", que valora particularment l'objecte art, entre ells, la producció del mosaic hidràulic i a un dels seus principals dissenyadors, Gaudí, el paviment  del qual es troba en el Passeig de Gràcia.

Finalment, la influència del modernisme, pont cap al racionalisme i la modernitat del GATCPAC, és mostrada com a porta d'entrada al disseny modern català.